vaig saber la paret

Vaig mirar la paret.

Les gotes,

de descens inextingible;

les balenes blanques, gats i ossos formigués,

tots albins;

les depressions,

tants cops profanades pels dits;

les mosques aixafades

i la inexistència de pietat;

les mans brutes

els cops, de tant nets, vermells;

les vuit potes cosint mantes

per les mosques ja mortes;

el ressonar de viscoses secrecions,

de dos o més bèsties –humanes?- follant;

cabells que perduren sense sostre

sota el mateix teulat;

quatre forats d’un pòster extripat,

l’idolatrar al reciclatge blau

i, la resta, al blanc de la paret.