El monstruo,
por la noche,
llora a escondidas.
Con un cazo vacío,
el fantasma alimenta
al caballo de juguete.
lunes, 5 de diciembre de 2011
sábado, 3 de diciembre de 2011
vaig saber la paret
Vaig mirar la paret.
Les gotes,
de descens inextingible;
les balenes blanques, gats i ossos formigués,
tots albins;
les depressions,
tants cops profanades pels dits;
les mosques aixafades
i la inexistència de pietat;
les mans brutes
els cops, de tant nets, vermells;
les vuit potes cosint mantes
per les mosques ja mortes;
el ressonar de viscoses secrecions,
de dos o més bèsties –humanes?- follant;
cabells que perduren sense sostre
sota el mateix teulat;
quatre forats d’un pòster extripat,
l’idolatrar al reciclatge blau
i, la resta, al blanc de la paret.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)